0
Darrere del Berkin Avui, 11 de març de 2014, he perdut un amic que estava al meu costat, ens recolzàvem contra tot el mal que hi ha en aquest país que cada vegada sembla més un infern. Un amic del qui no conec la seva cara, del qui no conec la seva olor tendra, no sé com eren els seus ulls negres que veia com a olives, no sé quins somnis tenia, no sé si es va enamorar alguna vegada. Mai vaig poder tocar la seva mà. Ell estava al meu costat, em recolzava, creixíem junts, i ens oferia la seva espatlla quan un dels nostres no tenia força; només calia girar-nos cap a un costat, i allí es trobaven els nostres ulls, així superàvem la nostra desesperança. Empentàvem el món perquè es mogués, per a que caigués tot a la merda que hi havia dins d’ell. Van arrancar el meu amic del meu costat, i la meva espatlla esquerra s’ha quedat tallada, ara sangra. Berkin Elvan no era activista. Tenia només 14 anys quan va ser ferit per una bomba de gas l6’1 de juny de 2014. Anava a comprar pa per casa seva i es va trobar amb la violència de l’Estat turc. Va resistir 268 dies en un hospital d’Istanbul i aquest matí se li han tancat els seus ulls. Ara continua la guerra davant d’aquest hospital, la mateixa violència ja ha ferit un amic més.
Bookmarks